Tens dues botigues, o una botiga i una web, i l'estoc no quadra mai. Vens alguna cosa que ja no hi és, envies un client a l'altra botiga a buscar una peça que tampoc hi és, i mentrestant acumules producte duplicat en un local i et falta a l'altre. No és un problema de gent descuidada: és un problema de com està dissenyat el sistema que compta les teves existències. Veiem per què passa i què cal decidir perquè deixi de passar.
Per què l'estoc es desquadra encara que tothom apunti les sortides
L'error habitual és creure que n'hi ha prou que cada venedor apunti el que ven. Les vendes són només una de les vies per les quals surt o es mou producte, i les altres gairebé mai es registren amb la mateixa disciplina.
Aquestes són les fuites típiques, i gairebé totes són petites i invisibles d'una en una:
- Devolucions: el client retorna una peça o un aparell, algú el deixa al magatzem i ningú el torna a donar d'alta, o es dona d'alta a la botiga equivocada.
- Traspassos entre botigues: el producte surt d'un local i arriba a l'altre dies després, i durant aquest temps no és enlloc.
- Trencaments i producte malmès: es llença o s'aparta, però la baixa no arriba al sistema.
- Mostres i regals: surten sense tiquet, perquè no són una venda.
- Reserves de clients que no es formalitzen: el producte està "apartat" per a algú que no torna mai, i queda bloquejat setmanes.
Cadascuna per separat és poca cosa. Juntes, i repetides durant mesos, expliquen que el número de la pantalla i el que hi ha al prestatge se separin cada cop més.
La decisió de fons: estoc únic o estoc per botiga
Aquí hi ha la pregunta que gairebé ningú es planteja bé, i que condiciona tota la resta: les teves botigues comparteixen un únic estoc o cadascuna té el seu?
Amb estocs per botiga, cada local té les seves existències i es gestiona com un negoci a part. És el més natural si vas començar amb una botiga i vas obrir la segona copiant el sistema. Té un avantatge clar: cada responsable sap de què respon. I un cost igual de clar: ningú veu el que hi ha a l'altre local, així que cada venda perduda per manca d'estoc és una venda que potser es podia tancar a deu minuts d'allà.
Amb un estoc únic, hi ha una sola fitxa per producte i les existències es reparteixen en ubicacions (botiga A, botiga B, magatzem, en trànsit). El total és un, el desglossament és per lloc. Té sentit quan vens el mateix a tots els llocs i el client és el mateix, que és l'habitual en un país on els clients es mouen entre parròquies.
La pregunta pràctica per decidir és aquesta: t'interessa poder dir "aquí no el tinc, però és a l'altra botiga"? Si la resposta és sí, necessites veure l'estoc de totes les ubicacions des de qualsevol taulell. El important és que no són dos sistemes, és un catàleg i diverses ubicacions.
Abans de triar sistema, apunta quantes vegades al mes un client se'n va sense comprar perquè "no ho tens" i quantes d'aquestes vegades el producte era en un altre dels teus locals. Aquest número, encara que sigui aproximat, et diu quant val de veritat l'estoc únic.
Quan a més vens en línia: un estoc compartit amb tres amos
Si tens web, el problema es complica perquè ja no hi ha dos llocs que venen, n'hi ha tres: la botiga A, la botiga B i la botiga en línia. Si la web té el seu propi comptador, un producte es pot vendre dues vegades el mateix dia: una al taulell i una altra al carret.
Hi ha dues maneres raonables de resoldre-ho. La primera és que la web llegeixi l'estoc únic en temps real i descompti en el mateix moment en què es cobra. La segona és assignar a la web una part reservada de l'estoc, útil amb producte escàs o de temporada. En tots dos casos convé que el sistema permeti bloquejar unitats mentre el carret és obert un temps raonable, per no vendre dues vegades l'última unitat.
Si ja ofereixes recollida en botiga, el desquadrament és encara més fàcil, perquè la comanda existeix però el producte continua al prestatge. Ho desenvolupem al nostre post sobre click and collect per al comerç andorrà. Si estàs muntant o refent la web, mira com plantegem les botigues en línia connectades a la gestió del magatzem.
Els traspassos entre botigues: on es perd gairebé tot
Si calgués assenyalar un sol lloc on s'evapora l'estoc, seria aquest. Un traspàs té dues meitats: el producte surt d'una botiga i entra en una altra. Si només s'apunta una, o s'apunten en moments diferents, hi ha unitats que durant dies no existeixen per a ningú.
La solució no és més disciplina, és un estat intermedi: un traspàs es crea a l'origen (l'estoc surt d'A i passa a "en trànsit"), i es confirma al destí (passa d'"en trànsit" a B). Mentre no es confirma, el sistema sap que hi ha producte de camí i qui l'ha de rebre. Si alguna cosa es queda en trànsit una setmana, salta un avís, no un misteri.
Així, la diferència entre l'enviat i el rebut deixa de ser un desquadrament difús i passa a ser una incidència amb nom: "enviades 12, rebudes 11".
Per què l'inventari anual no serveix (i què fan els qui el tenen controlat)
Molts comerços compten tot un cop l'any, tancant un dia o treballant una nit sencera. El problema no és només el cost. És que quan per fi comptes, l'error porta dotze mesos acumulat i ja no saps d'on ve. Corregeixes la xifra, però no la causa, i l'any següent passa el mateix.
Els qui ho tenen sota control fan recomptes rotatius: cada setmana, o cada dia, compten una petita part del catàleg. Es comença pel que més roda i pel que més val, i es compta amb més freqüència el que més es desquadra. Avantatges clars:
- Els errors es detecten quan són petits i encara es recorda què va passar.
- No cal tancar la botiga.
- Cada recompte deixa una diferència registrada, i amb el temps veus quins productes o quins processos fallen més.
Perquè funcioni, el sistema ha de proposar què comptar avui i guardar qui ho ha comptat i quina diferència ha sortit. No depèn que algú se'n recordi.
El factor Andorra: temporada alta, desquadrament car
Moltes botigues andorranes viuen d'una temporada forta de turisme (hivern, ponts, Nadal) i tenen mesos fluixos. Això canvia el cost de l'error. Un desquadrament al maig és una molèstia; un al desembre és una venda perduda en el millor moment de l'any, amb la botiga plena i sense temps per anar a mirar al prestatge.
Un exemple declarat, no una dada del sector: imagina que el teu producte estrella es desquadra en tres unitats. Al maig, un client se'n va sense i torna la setmana següent. Al desembre, aquest mateix client és un turista que passa tres dies al país, i no torna. Mateix error, cost molt diferent. Per això convé fer els recomptes forts abans de la temporada, no després.
Què ha de permetre el sistema perquè no depengui de la memòria de ningú
Resumint tot l'anterior, el que hauria de poder fer el teu sistema de gestió:
- Un catàleg únic amb existències per ubicació, visibles des de qualsevol botiga i des de la web.
- Traspassos amb estat (preparat, en trànsit, rebut) i avisos dels que s'encallen.
- Moviments de tota mena, no només vendes: devolucions, trencaments, mostres, ajustos, amb motiu.
- Reserves amb caducitat, perquè un producte apartat no quedi bloquejat indefinidament.
- Recomptes rotatius amb suggeriment diari i registre de diferències.
- Històric de cada moviment: qui, quan i per què.
Això no és una llista de luxes. És el mínim perquè l'estoc deixi de ser una opinió i passi a ser una dada. Si avui depens d'un full de càlcul o d'un programa pensat per a una sola botiga, probablement ets prop del límit. Un CRM/ERP a mida permet muntar just això sense pagar pel que no fas servir.
Següent pas
Si tens dues o tres botigues, o una botiga i una web, i l'estoc et dona mals de cap, explica'ns com ho portes avui i on se't escapa. Et direm amb franquesa si cal un sistema nou o n'hi ha prou ordenant el que tens. Escriu-nos des de la pàgina de contacte.
