Decideixes canviar de programa de gestió, de TPV o de web, demanes les teves dades al proveïdor actual i t'ofereix un PDF amb el llistat de clients i poca cosa més. L'històric de vendes no surt, les fitxes arriben sense la meitat dels camps i els documents adjunts no apareixen enlloc. Les teves dades són teves sobre el paper, però de fet estan segrestades. Aquest article va de com evitar-ho abans que passi.
Ser propietari de les dades no és poder-les fer servir
Gairebé tots els contractes diuen que les dades són del client. És una frase còmoda, i gairebé sempre certa. El problema és que propietat i ús són coses diferents: pots ser el propietari legítim d'una base de clients i no poder obrir-la enlloc més.
Un exemple clar: el teu proveïdor et lliura 8 anys de factures en PDF. Són teves, ningú no t'ho discuteix. Però no hi pots cercar, no les pots importar a un altre sistema i no en pots treure ni una estadística. Tens la propietat sense la utilitat.
Per això la pregunta correcta no és "de qui són les dades?", sinó "en quin format, amb quina estructura i en quant de temps me les retornes?". És una de les preguntes que ja vam plantejar a què preguntar abans de contractar software a mida; aquí la desenvolupem sencera.
Què hauries de poder exportar sempre
Hi ha cinc blocs d'informació que, en gairebé qualsevol negoci, hauries de poder treure complets i sense demanar favors.
- Clients: amb la fitxa completa, no només nom i telèfon. Adreces, etiquetes, notes, consentiments, data d'alta, origen.
- Productes o serveis: catàleg amb referències, preus, variants, categories i estoc.
- Històric de vendes o d'expedients: cada operació amb la seva data, el seu import i el client al qual pertany, des del primer dia.
- Factures emeses: amb les seves línies, impostos i numeració, a més del PDF legal.
- Documents adjunts: contractes, pressupostos signats, fotos, albarans, justificants.
Si en falta un dels cinc, la migració serà parcial. I el que es queda enrere gairebé mai es recupera, perquè el dia que tanquis el compte ja no hi haurà a qui demanar-ho.
En quin format serveix de debò
Una dada exportada només val si un altre sistema la pot llegir. Això redueix les opcions a dues.
CSV és el format universal per a taules: clients, productes, vendes. L'obre qualsevol full de càlcul i l'importa gairebé qualsevol programa. JSON és millor quan les dades tenen estructura niada, per exemple un client amb les seves adreces, els seus contactes i les seves comandes a dins.
El que no serveix com a exportació, encara que te'l presentin com a tal:
- PDF: és una foto de la dada, no la dada.
- Captures de pantalla o informes impresos.
- Excel amb cel·les combinades, colors com a informació o diverses taules en un full: sembla un fitxer de dades i no ho és.
Una regla pràctica: si no pots obrir el fitxer, ordenar-lo per qualsevol columna i comptar files, no és una exportació, és una presentació.
Les trampes habituals
Aquestes són les que veiem una vegada i una altra quan una empresa ens demana ajuda per migrar. Totes són legals i quasi cap no es menciona a la demo comercial.
- Només els darrers 12 mesos. L'eina exporta el recent i l'històric queda "arxivat", accessible només des de la pantalla.
- Sense relacions entre taules. Et donen un fitxer de clients i un altre de factures, però sense l'identificador que diu quina factura és de quin client. Dues llistes que no es poden unir.
- Sense adjunts. Les dades surten, els fitxers associats no, o surten amb noms interns incomprensibles.
- Un fitxer per pantalla. L'exportació reprodueix el que veus, no com estan guardades les dades. Acabes amb 40 fitxers solts i cap lògica entre ells.
- Exportació manual, d'un en un, sense opció de bolcat complet.
- Camps personalitzats que desapareixen. Justament els que vas configurar tu i que tenen més valor.
La pregunta de control és senzilla: puc reconstruir el meu negoci només amb el que he exportat? Si la resposta és no, hi ha una trampa.
Per què les fotos i els documents són el que més es perd
Les dades tabulars són fàcils d'exportar i per això es lliuren. Els fitxers són una altra història: ocupen molt, viuen en un emmagatzematge a part i el seu enllaç amb la fitxa del client sol ser en una taula interna que ningú no t'ensenya.
El resultat típic és una carpeta amb milers de fitxers anomenats a8f3c2.pdf que no saps a quin client ni a quina operació pertanyen. Un document sense el seu context és gairebé tan inútil com un de perdut. En una clínica, una immobiliària o un despatx, aquests fitxers són just el que té valor legal i comercial: el contracte signat, l'informe, la foto de l'immoble.
Demana una exportació de prova el primer mes, no l'últim. Amb 20 clients i els seus documents ja veus si el fitxer porta identificadors, si els adjunts conserven el nom original i si es poden reimportar. Detectar un problema el mes u costa una trucada; l'any cinc, un projecte.
Què demanar abans de signar
Abans de signar és quan tens poder de negociació. Un cop dins, canviar de proveïdor és un cost per a tu i el proveïdor ho sap. Per això aquesta clàusula es negocia al principi, no quan ja hi ha desacord.
El mínim que convé que quedi per escrit:
- Quines dades es poden exportar, llistades per blocs (clients, vendes, factures, adjunts).
- En quin format: CSV o JSON, amb identificadors que conservin les relacions.
- Si inclou adjunts, amb el seu nom original i el vincle a la fitxa.
- Termini de lliurament: per exemple, 15 dies des de la petició.
- Cost: inclòs, o una tarifa tancada. Mai "a pressupostar".
- Què passa després de la baixa: quant de temps conserven les teves dades i quan les esborren.
- Si hi ha documentació del model de dades, encara que sigui un esquema bàsic.
Un proveïdor seriós no hi posa pegues. Si la resposta és "ja ho parlarem", ja tens informació de com serà el comiat.
El que diu la llei i el que no diu
A Andorra, la Llei 29/2021 de protecció de dades personals i l'APDA (l'autoritat de protecció de dades) donen drets sobre les dades personals: accés, rectificació, supressió i portabilitat en els supòsits que preveu la norma. És una protecció real i convé conèixer-la; l'expliquem a la nostra guia de protecció de dades APDA per a webs a Andorra.
Però no és el mateix que la portabilitat comercial de la teva base de clients. Aquesta llei protegeix les persones de qui tens dades, no et garanteix rebre la teva cartera ordenada, completa i en un format útil. Això depèn del contracte. Si el contracte no ho diu, la llei no ho suplirà per tu.
El dia que decideixes marxar: en aquest ordre
Quan ja has pres la decisió, l'ordre importa més del que sembla.
- No avisis encara el proveïdor. Primer verifica què pots treure. Demana l'exportació com si fos una còpia de seguretat.
- Fes una exportació completa i desa-la fora del sistema: al teu emmagatzematge, no al seu.
- Comprova-la: obre els fitxers, compta files, creua clients amb factures, obre deu documents a l'atzar.
- Importa al sistema nou en un entorn de prova i revisa que les relacions sobreviuen.
- Treballa un període en paral·lel, d'unes setmanes, amb els dos sistemes actius.
- Fes una segona exportació el dia del tall, per recollir el que ha canviat des de la primera.
- Només aleshores, dona de baixa el servei i demana confirmació escrita de l'esborrat de les teves dades.
L'error més habitual és donar de baixa primer i comprovar després. Per a més errors d'aquest tipus, mira els errors més cars en digitalitzar.
Què fem nosaltres
A AndorraDev, quan construïm software a mida, l'exportació completa és part del projecte des del primer dia: formats oberts, relacions intactes, adjunts amb el seu context i documentació del model de dades. No ho fem per generositat, sinó perquè un client que pot marxar és un client que es queda per convicció.
Si estàs pensant a canviar de proveïdor, o a contractar-ne un i vols deixar ben lligada la sortida, parlem-ne. Revisem la teva situació i et diem què pots recuperar i què convé negociar.
