El mur amb què topa tot projecte andorrà
Hi ha un moment que es repeteix en gairebé tots els projectes de comerç electrònic o SaaS que engeguem aquí. El desenvolupament va bé, el producte està clar, i algú pregunta l'evident: i com cobrem?
La resposta per defecte de la resta del món és Stripe. A Andorra, no.
Stripe no admet l'alta d'empreses andorranes. Ho hem comprovat a la seva pàgina oficial de països: Andorra no apareix entre els països actius, ni en fase preview, ni a la xarxa estesa. Una societat amb NRT andorrà no pot obrir un compte de comerciant.
El detall que confon tothom
Aquí hi ha el parany que fa perdre setmanes.
Si busques Andorra a la documentació de Stripe, la trobaràs. Apareix a la seva llista de divises i zones, amb tarifa de zona de l'Espai Econòmic Europeu.
I això porta a la conclusió equivocada. El que significa aquesta menció és que les targetes emeses a Andorra s'accepten com a mitjà de pagament. És a dir: un comerç de Barcelona amb Stripe pot cobrar sense problema a un client que paga amb una targeta andorrana.
El contrari no és cert. Que acceptin targetes andorranes no significa que un negoci andorrà pugui cobrar amb Stripe.
És la diferència entre ser qui paga i ser qui cobra, i al món de les passarel·les són dos rols regulats de manera completament diferent.
Quan avaluïs qualsevol passarel·la, busca sempre la llista de països on pots registrar el teu negoci, no la llista de divises ni la de targetes acceptades. Són tres llistes diferents en gairebé tots els proveïdors, i l'única que t'importa és la primera. Aquest error és responsable de més projectes aturats dels que sembla.
Què implica això en l'arquitectura
La conseqüència tècnica és que no pots dissenyar el cobrament com ho faries a qualsevol altre país europeu. I convé decidir-ho al principi del projecte, perquè condiciona el model de dades, la facturació i de vegades fins i tot l'estructura societària.
Les famílies de solució que queden sobre la taula són aquestes. Les presento com a criteris a avaluar, no com a recomanacions tancades, perquè la disponibilitat concreta canvia i cal confirmar-la amb cada proveïdor:
TPV virtual d'un banc andorrà
És la via més natural per a una empresa amb NRT andorrà i compte local, i existeix de manera verificable. MoraBanc publica al seu web un catàleg de sistemes de cobrament que inclou TPV virtual per a comerç electrònic amb carret i 3D Secure, Paygold per cobrar mitjançant enllaç des de xarxes socials, missatgeria o correu, Bizum Pro i TPV físic.
No és l'única entitat andorrana amb solucions de cobrament, però sí la que hem pogut comprovar documentada públicament en el moment d'escriure això.
El que cal preguntar abans de comprometre's, sigui quin sigui el banc: quines targetes i esquemes admet, si suporta pagaments recurrents o només pagament únic, si hi ha API moderna o només redirecció a una pàgina del banc, en quines divises liquida, quines comissions aplica i en quants dies abona.
Aquest punt dels pagaments recurrents és el que més projectes SaaS enfonsa. Un TPV pensat per a comerç d'una sola compra no sempre serveix per a subscripcions.
Sobre comissions, un avís: circulen rangs per internet que no estan publicats oficialment. Demana la teva condició per escrit en lloc de planificar amb una xifra que circula de boca en boca.
Plataforma que actua com a comerciant de registre
Algunes plataformes de venda de programari i serveis digitals no són passarel·les: es converteixen en el venedor legal davant del client final i després et liquiden a tu.
L'avantatge és que el problema del país desapareix, perquè qui cobra és la plataforma. La contrapartida és que perds la relació directa amb el client, assumeixes la seva comissió i la teva facturació canvia de naturalesa: passes a facturar a la plataforma, no al client final.
Per a un producte digital venut internacionalment pot ser la via més ràpida al mercat.
Estructura en un altre país
Algunes empreses ho resolen amb una entitat en una altra jurisdicció que sí que té accés a les passarel·les habituals.
És una decisió fiscal i societària, no tècnica, i no s'hauria de prendre per comoditat d'integració. Si algú et proposa muntar una societat fora només per poder fer servir una passarel·la, aquesta conversa és amb el teu assessor fiscal abans que amb el teu desenvolupador.
Transferència i domiciliació
Poc glamurosa i perfectament vàlida en B2B. Si el teu tiquet mitjà és alt i els teus clients són empreses, la transferència continua sent el mitjà dominant en molts sectors.
La feina aquí no és de passarel·la sinó de conciliació: casar l'ingrés amb la factura de manera automàtica, avisar d'impagaments i no perseguir cobraments a mà.
Serveis digitals enfront de béns físics
Aquesta distinció canvia el problema completament i convé tenir-la clara des del principi.
Si vens serveis digitals, el teu obstacle és el cobrament. La mercaderia no travessa cap frontera i no hi ha duana a gestionar.
Si vens béns físics, tens dos problemes alhora, perquè Andorra no pertany a la unió duanera de la Unió Europea. Cada enviament cap a Espanya o França arrossega documentació duanera, i el client es pot trobar amb costos d'importació si no ho has previst. Això ho tractem a l'article sobre com crear una botiga online a Andorra.
La combinació d'ambdós problemes és la raó per la qual a molts comerços andorrans els compensa més el click and collect que l'enviament internacional.
El que el teu sistema ha de resoldre, decideixis el que decideixis
Independentment de la via de cobrament, hi ha peces que necessitaràs igualment i que convé construir bé des del principi:
- Estat de cobrament per comanda o factura, amb la seva conciliació, no un camp de text que algú actualitza
- Multidivisa si vens fora, amb el tipus de canvi aplicat desat en el moment de l'operació i no recalculat després
- Facturació conforme: amb NRT, IGI quan correspongui i en català, perquè l'obligació s'aplica a l'empresari establert a Andorra sigui quina sigui la seva passarel·la. Ho detallem a l'article sobre factures en català
- Reintents i avisos per a pagaments fallits, que en subscripcions és on es perd més ingrés de manera silenciosa
- Independència de la passarel·la: encapsula el cobrament darrere d'una interfície pròpia per poder canviar de proveïdor sense reescriure el negoci
Aquest últim punt és el consell més rendible de tot l'article. En un mercat amb opcions limitades i canviants, lligar-te a l'API d'un proveïdor concret és assumir que un dia hauràs de refer-ho.
Abans de signar amb qualsevol proveïdor, demana per escrit tres coses: en quines divises liquida, en quants dies abona i què passa si un client fa una contracàrrega. Les comissions es negocien i es comparen fàcilment. Els terminis de liquidació i el tractament de les contracàrregues són els que realment afecten la teva caixa, i gairebé mai apareixen a la portada comercial.
El que no hem pogut verificar
Amb honestedat, perquè sàpigues exactament què tens al davant.
Està verificat que Stripe no admet empreses andorranes, i està verificat el matís que la menció d'Andorra a la seva documentació es refereix a targetes acceptades.
No hem pogut confirmar si PayPal admet comptes d'empresa per a negocis andorrans, ni quines característiques concretes ofereixen avui les solucions de comerç electrònic de cada banc andorrà. Aquestes dues preguntes cal fer-les directament a cada proveïdor, i les respostes canvien amb el temps.
Per això aquest article et dona el marc de decisió i les preguntes correctes, en lloc d'una taula de proveïdors que estaria desactualitzada en sis mesos.
Per on començar
Defineix primer si vens serveis digitals o béns físics, i si el teu cobrament és únic o recurrent. Amb aquestes dues respostes, la llista d'opcions viables es redueix a dues o tres. Després fes les tres preguntes de liquidació a cada candidat. I construeix la integració darrere d'una interfície pròpia.
Si el teu projecte està aturat en la pregunta de com cobrar, aquesta decisió condiciona el model de dades i la facturació, així que com abans es prengui, menys costa. Nosaltres la resolem al principi, no a mitjan projecte, als desenvolupaments de botigues online i SaaS. Escriu-nos amb el teu cas i et direm quines arquitectures et queden.