L'obligació existeix i està escrita dues vegades
Moltes empreses andorranes facturen en castellà perquè sempre ho han fet, perquè el programari va venir així de fàbrica o perquè el client és de Barcelona. I funciona, fins que algú pregunta on diu que això sigui legal.
La resposta és a la Llei 6/2024, del 25 d'abril, de la llengua pròpia i oficial, en el seu article 23.4. Però l'interessant és que no cal interpretar aquesta llei per saber que s'aplica a les factures, perquè hi ha una segona norma que ho diu amb totes les lletres. El Reglament que regula les obligacions de facturació, aprovat pel Decret 296/2024, estableix en el seu articulat el següent:
"D'acord amb l'article 23.4 de la Llei 6/2024, del 25 d'abril, de la llengua pròpia i oficial, les factures s'han d'expedir en llengua catalana, sempre que els empresaris o professionals estiguin establerts a Andorra."
És a dir: les factures s'han d'expedir en llengua catalana sempre que l'empresari o professional estigui establert a Andorra. No és una recomanació de política lingüística, és el reglament fiscal de facturació remetent-se a la llei de la llengua.
La Llei 6/2024 es va publicar al BOPA de maig de 2024 i està plenament en vigor des de llavors. No queda cap període transitori per esperar.
A qui s'aplica exactament
El criteri del reglament és l'establiment, no la mida ni el sector. Si la teva empresa o la teva activitat com a professional està establerta a Andorra, l'obligació és teva. No hi ha llindar de facturació ni exempció per a autònoms o microempreses.
La llei va més enllà de la factura. El seu article 23.4 es refereix a la documentació típica de la contractació comercial, que inclou comandes, factures, pressupostos, albarans i projectes. Si estàs revisant plantilles, revisa-les totes, no només la de factura.
Convé separar dues coses que sovint es confonen. Una és la llengua en què atens el client, que pot ser la que us entengueu. L'altra és la llengua del document que emets, que és on la norma es pronuncia.
Català obligatori no vol dir català exclusiu
L'obligació és que la factura s'expedeixi en català. Res en aquesta formulació impedeix que acompanyis el document amb una versió en castellà, francès o anglès per a un client estranger que la necessiti per a la seva comptabilitat.
El que no funciona és el contrari: emetre només en castellà perquè el client és espanyol. La llengua de l'emissor establert a Andorra és la que determina l'obligació, no la del destinatari.
Si el teu cas és dubtós, per exemple perquè factures des d'una sucursal o perquè el grup emet des de fora, contrasta-ho amb el departament de Política Lingüística abans de redissenyar res. És una consulta de deu minuts que t'estalvia haver de refer plantilles dues vegades.
Andie recomana
Si a més factures al sector públic andorrà, això es combina amb la factura electrònica obligatòria. No són dos projectes separats: el document estructurat que envies al Portal porta els mateixos literals que la teva plantilla en paper. Arregla-ho una vegada, a l'origen, i serveix per a les dues obligacions.
Què passa si no la compleixes
La Llei 6/2024 incorpora un règim sancionador propi, en el seu títol VII. Ho confirma de manera indirecta el Reglament d'ús de la llengua pròpia i oficial a l'Administració general, aprovat el 2025, que remet els incompliments a aquest mateix títol.
Segons l'articulat sancionador de la llei, les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus, amb multes que les fonts andorranes que han analitzat el text situen en tres trams: 600 a 1.200 euros les lleus, 1.201 a 6.000 euros les greus i 6.001 a 60.000 euros les molt greus. A la multa s'hi afegeix l'obligació de corregir, retirar o substituir el document o el rètol a costa de l'infractor.
Dit això amb honestedat: els imports exactes convé confirmar-los en el text oficial abans d'utilitzar-los com a argument en un comitè de direcció. El que no admet cap dubte, perquè és al reglament de facturació, és l'obligació en si.
A la pràctica, el risc immediat per a la majoria d'empreses no és la multa. És que un client institucional et retorni la factura, o que en una inspecció aparegui com a incompliment acumulat sobre milers de documents emesos.
Traduir la plantilla no n'hi ha prou
Aquí és on la majoria de projectes es queden curts, i és la part que ens toca a nosaltres. Canviar els literals de la plantilla és la part fàcil: capçaleres, "Factura", "Base imposable", "Total", condicions de pagament, peu legal. Això es fa en una tarda.
El problema són els conceptes de línia. La descripció que apareix en cada línia de factura no és a la plantilla, surt del catàleg de productes o serveis del teu sistema. Si tens 400 articles amb el nom en castellà, la teva factura continua estant majoritàriament en castellà encara que la capçalera estigui impecable en català.
El mateix passa amb:
- Les formes de pagament i els mètodes d'enviament, que solen ser taules mestres amb un sol camp de descripció
- Els tipus d'IGI i les seves etiquetes, si el teu sistema imprimeix un literal en lloc del percentatge
- Les condicions i notes al peu, que sovint estan escrites a mà en cada plantilla i no en un sol lloc
- Els correus d'enviament de la factura, que són documentació comercial igual que la factura que hi adjunten
Com es resol bé en el programari
La solució que aguanta és tractar la llengua com un atribut de la dada, no com un ajust d'impressió. A la pràctica significa que cada entitat que acaba impresa en un document comercial tingui el seu camp per idioma, i que la plantilla triï segons l'idioma del document.
Això permet a més una cosa que agrada comercialment: emetre en català per obligació i adjuntar una versió en francès per al client de Tolosa de Llenguadoc, generades totes dues des del mateix registre i sense duplicar dades. És exactament el mateix patró multiidioma que apliquem a les aplicacions web i als CRM i ERP a mida que desenvolupem aquí.
Si la teva facturació la porta una gestoria, la conversa que cal tenir és qui és el responsable dels literals del catàleg. Normalment la gestoria emet amb les dades que tu li dones, així que el catàleg en català és feina teva.
Andie recomana
Abans de traduir res, exporta el teu catàleg i compta quantes descripcions diferents acaben en una factura de veritat. Gairebé sempre el 80% de les línies emeses prové de menys de 50 articles. Tradueix-los primer, posa'ls en producció, i deixa la cua llarga per després. És la diferència entre complir aquest mes o d'aquí a un any.
Un canvi petit amb efecte acumulat
L'obligació és clara, s'aplica des del 2024 i no depèn de la teva mida. La bona notícia és que arreglar-la bé deixa el sistema preparat per al següent pas, perquè la mateixa estructura multiidioma que necessites per al català és la que et permet operar en tres llengües sense duplicar el manteniment.
Si tens quatre-cents articles al catàleg i les seves descripcions surten en castellà a cada factura, no tens un problema de plantilla: tens un problema de dades, i traduir-ho a mà una vegada no ho arregla, perquè el següent article que donis d'alta tornarà a néixer en castellà. Es resol a l'origen, amb el catàleg multiidioma. És part del que fem a facturació electrònica i als CRM i ERP a mida. Escriu-nos i ho revisem amb el teu catàleg al davant.
