Web multiidioma a Andorra: català, espanyol, francès i anglès

Aquí el multiidioma no és opcional

En la majoria de mercats, tenir la web en diversos idiomes és una decisió d'expansió. A Andorra és una condició de partida.

El català és l'única llengua oficial del Principat. L'espanyol i el francès són d'ús quotidià, i l'anglès apareix tan bon punt el client és turista de fora de la península o de França. Un negoci andorrà que només té web en espanyol renuncia a part del seu mercat i, a més, té un problema amb les obligacions lingüístiques.

La pregunta no és si cal fer la web multiidioma. És com fer-ho sense que el manteniment es multipliqui per quatre.

L'estructura d'URLs, que decideix tota la resta

Aquesta és la decisió tècnica que costa més de revertir. Les opcions raonables:

Subcarpeta: teudomini.ad/fr/serveis. És la que recomanem gairebé sempre. Concentra l'autoritat SEO en un sol domini, és barata de mantenir i és transparent per a l'usuari.

Subdomini: fr.teudomini.ad. Separa més del compte i reparteix l'autoritat. Té sentit en organitzacions molt grans amb equips independents per país.

Domini per idioma: teudomini.fr, teudomini.es. Només si realment operes com a marques diferents per mercat. Multiplica el cost de tot.

Amb la subcarpeta hi ha una segona decisió: si l'idioma principal porta prefix o no. El més habitual és que l'idioma per defecte vagi a l'arrel i la resta amb prefix. Funciona bé i manté les URLs netes per al teu mercat principal.

I un punt que se sol oblidar: els slugs també es tradueixen. Si la teva pàgina de serveis és /serveis en català i /servicios en espanyol, cada versió està optimitzada per a allò que busca aquell usuari. Deixar /services a les quatre és desaprofitar la meitat del benefici.

Hreflang, el detall que gairebé tothom fa malament

Sense hreflang, Google pot mostrar la teva pàgina en francès a algú que busca en català, o considerar que les teves quatre versions són contingut duplicat.

Les regles que importen:

• Cada versió declara totes les altres, inclosa ella mateixa. És l'error més comú: declarar només les altres tres.
• Les declaracions han de ser recíproques. Si la versió catalana apunta a la francesa, la francesa ha d'apuntar a la catalana.
• Convé declarar x-default per al cas d'idioma no contemplat.
• Els codis són d'idioma, no de país, tret que realment tinguis versions per país.

Un exemple de com queda en una pàgina en espanyol que té versions en català i francès:

<link rel="alternate" hreflang="es" href="https://tudominio.ad/servicios" />
<link rel="alternate" hreflang="ca" href="https://tudominio.ad/ca/serveis" />
<link rel="alternate" hreflang="fr" href="https://tudominio.ad/fr/services" />
<link rel="alternate" hreflang="x-default" href="https://tudominio.ad/servicios" />

Aquest bloc ha d'aparèixer a les tres versions, amb el mateix contingut.

Què traduir i què no

No tot el contingut mereix el mateix esforç, i tractar-ho tot igual és la via ràpida cap a un projecte inassumible.

Traducció acurada, sempre: pàgines de servei, pàgines de producte, formularis, textos legals, avisos transaccionals.

Adaptació, no traducció: el contingut de captació. Un article optimitzat per a allò que busca un català no és el mateix text que optimitza allò que busca un francès. Les paraules clau difereixen, i traduir literalment un titular optimitzat sol produir un titular que ningú no busca.

Es pot no traduir: contingut molt local dirigit a un sol públic. Si publiques una nota sobre un esdeveniment a Ordino per a residents, potser només té sentit en català. És legítim, sempre que l'arquitectura ho suporti sense trencar l'hreflang.

L'error que multiplica el manteniment per quatre

Aquí hi ha la diferència entre un multiidioma que se sosté i un que s'abandona als sis mesos.

L'error és tractar cada idioma com una web independent: quatre menús mantinguts a mà, quatre vegades les mateixes dades de contacte, quatre plantilles que cal tocar quan canvia el disseny.

El que funciona és separar estructura de contingut. L'estructura, menús, plantilles, components i rutes, es defineix una vegada. El contingut es tradueix. Quan canvies el telèfon de l'empresa, el canvies en un sol lloc i apareix en els quatre idiomes.

A la pràctica, això significa tenir les cadenes d'interfície en fitxers de traducció, les dades de negoci en un sol lloc i les rutes generades a partir d'un mapa de slugs per idioma. És exactament el patró amb què construïm les aplicacions web que mantenen tres o quatre idiomes sense que l'equip s'ofegui.

Les obligacions que no són de SEO

Més enllà del posicionament, a Andorra hi ha obligacions lingüístiques reals. La documentació comercial ha d'estar en català, i això inclou la facturació que genera la teva web. Ho tractem a l'article sobre factures en català.

I hi ha una conseqüència pràctica poc intuïtiva: si la teva botiga en línia genera factures, els noms dels teus productes acaben en un document amb obligacions lingüístiques. El catàleg multiidioma deixa de ser una qüestió de màrqueting.

Com triar l'idioma del visitant

Tres regles que eviten gairebé tots els problemes:

1. No redirigeixis mai automàticament per IP o per idioma del navegador sense deixar sortida. Un francès a Andorra pot voler la versió catalana, i un cercador que rastreja des d'un altre país necessita veure la versió que ha demanat.
2. Suggereix, no imposis: un avís discret que ofereix canviar d'idioma funciona millor que una redirecció forçada.
3. Recorda l'elecció de l'usuari i respecta-la.

La llista mínima

Si et quedes amb cinc coses: estructura en subcarpeta, slugs traduïts, hreflang recíproc amb x-default, estructura separada del contingut, i selector que manté la pàgina.

Amb això tens una web multiidioma que es pot mantenir i que Google entén. Tota la resta és refinament.

A AndorraDev construïm webs en català, espanyol, francès i anglès des de la primera línia, no com una capa afegida després. Si la teva web actual té els quatre idiomes i mantenir-los s'ha convertit en un problema, parlem-ne.