Comencem pel que diu la llei, literalment
Sobre les hores extraordinàries a Andorra circulen xifres que no es sostenen. Abans de res, el text. L'article 58.2 de la Llei 31/2018 de relacions laborals diu això:
"Cada hora extraordinària treballada dóna dret a la persona assalariada a un increment del seu salari base que es determina per acord o conveni col·lectiu d'empresa. Si no hi ha acord o conveni col·lectiu d'empresa, o no s'hi regula, cada hora extraordinària es paga amb un increment que no pot ser inferior al 40% del salari fix."
Llegeix-ho amb atenció, perquè hi ha dues idees i la segona es perd sempre.
La primera: l'increment el fixa el teu acord o el teu conveni col·lectiu d'empresa. La llei no imposa cap percentatge, deixa que ho pactin les parts.
La segona: si no hi ha acord, el mínim és el 40%. I aquest 40% no distingeix franges. No és el 40% de les nocturnes ni el 40% d'unes hores concretes: és el terra legal per a qualsevol hora extraordinària.
El 25% i el 75% no existeixen
És habitual trobar taules que reparteixen el recàrrec en tres trams: 25% les diürnes, 40% les nocturnes i 75% les festives. Nosaltres mateixos publicàvem aquests percentatges a la nostra calculadora fins que vam anar a llegir l'articulat.
Cap d'aquests dos percentatges apareix als articles sobre hores extraordinàries. Ni el 25% ni el 75%.
Tenim una hipòtesi sobre d'on pot venir el 25%: l'article 92 sí que fa servir un increment del 25%, però és per a la indemnització per acomiadament improcedent, que no té res a veure amb les hores extra. És el tipus de xifra que es creua en una taula i es propaga durant anys.
Del 75% no n'hem trobat cap rastre enlloc de la llei.
Andie recomana
Si la teva empresa aplica un 25% a les hores extra diürnes perquè «és el que diu la llei», estàs pagant per sota del mínim legal. El terra és el 40% per a totes. Aquesta diferència, acumulada sobre una plantilla i diversos anys, és exactament el tipus de cosa que apareix en una inspecció o en una demanda.
Els límits, que són tres i no un
L'article 57.2 fixa fins on es pot arribar: un màxim de 12 hores setmanals, 48 mensuals i 426 anyals.
Els tres límits operen alhora. No n'hi ha prou amb no passar-te de l'anyal: si en una setmana concreta superes les 12, ja estàs fora encara que el còmput de l'any et doni marge.
I hi ha una condició prèvia que gairebé ningú menciona. Aquestes hores només es poden pactar quan concorre alguna d'aquestes tres circumstàncies:
- Manca de personal suficient a l'empresa per assegurar els torns amb la jornada legal ordinària
- Augment temporal de l'activitat empresarial a causa de la situació del mercat
- Supòsits extraordinaris o de força major
És a dir: les hores extraordinàries no són un recurs de gestió ordinària. Són una excepció amb causa.
Qui les pot fer i qui no
L'article 57.3 prohibeix expressament les hores extraordinàries a menors de divuit anys, a assalariades embarassades i durant el període de cura del fill menor de fins a nou mesos.
L'article 57.4 estableix una cosa que convé tenir molt clara en qualsevol empresa: la iniciativa correspon a l'empresa, però la lliure acceptació o denegació correspon a la persona assalariada, llevat de supòsits extraordinaris o de força major. I acaba:
"És nul el pacte que impliqui la renúncia de la persona assalariada al seu dret a refusar la realització d'hores extraordinàries."
Una clàusula de contracte que obligui a acceptar hores extra és nul·la. No discutible: nul·la.
La nocturnitat és una altra cosa
Aquí hi ha la confusió que genera la meitat de les taules errònies. L'article 75 regula el plus de nocturnitat, i és un concepte diferent de les hores extraordinàries:
Llevat que per la seva pròpia naturalesa el treball sigui nocturn, les hores treballades entre les 22 hores i les 6 hores de l'endemà tenen la consideració de treball nocturn i, excepte quan el salari s'hagi convingut tenint en compte aquesta circumstància, s'han de pagar amb un increment mínim del 20% sobre el salari ordinari.
Fixa't que el 20% s'aplica sobre el salari ordinari per treballar de nit, no per fer hores extra. Són dos conceptes que poden coincidir en la mateixa hora, però que neixen d'articles diferents i responen a raons diferents.
Una hora extraordinària treballada a les onze de la nit és, alhora, hora extraordinària i treball nocturn.
I el festiu, què?
Aquesta és la part que més sorprèn. Vam anar a buscar el recàrrec per treballar en festiu i no existeix.
L'article 62 regula les festes laborals, però el que diu és que els assalariats tenen dret a gaudir dels dies festius del calendari laboral degudament remunerats, d'acord amb les disposicions vigents i els usos i costums de cada sector. Parla també de la recuperació d'hores quan es fan ponts.
En cap moment fixa un percentatge de recàrrec per treballar un festiu.
Això no significa que treballar en festiu es pagui igual que un dimarts. Significa que el percentatge, si n'hi ha, surt del teu conveni col·lectiu o de l'acord d'empresa, no de la llei. Si algú et cita un 75% legal per festiu, demana-li l'article.
Descans en lloc de diners
El mateix article 58 obre una porta que moltes empreses fan servir malament per desconeixement de les seves condicions. L'empresa pot no pagar en metàl·lic les hores extraordinàries i compensar-les amb temps de descans, però amb tres requisits:
- Amb l'acord previ de la persona assalariada, no per decisió unilateral
- Amb els mateixos increments, és a dir, una hora extra amb increment del 40% són 1 hora i 24 minuts de descans, no una hora
- Com a màxim dins dels sis mesos següents
Aquest segon punt és el que s'incompleix amb més freqüència. Compensar hora per hora és pagar per sota del degut.
Andie recomana
Si compenses amb descans, apunta la data límit dels sis mesos en el mateix registre on anotes l'hora extra. Les borses d'hores que ningú gaudeix acaben reclamant-se en diners al final de la relació laboral, i per aleshores són diversos anys acumulats.
Què hauria de registrar el teu sistema
Amb l'articulat al davant, un control horari que funcioni a Andorra necessita distingir coses que molts sistemes barregen:
- Hores ordinàries, extraordinàries i crèdit de representació, per separat
- Franja horària de cada hora treballada, perquè d'aquí surt el plus de nocturnitat de les que cauen entre les 22:00 i les 6:00
- Increment aplicable, que hauria de ser un paràmetre configurable amb el valor del teu conveni, no un 40% escrit dins del codi
- Acumulats setmanal, mensual i anyal amb avís en acostar-se a 12, 48 i 426
- Causa que justifica cada bloc d'hores extraordinàries, perquè la llei exigeix que concorri una de les tres
- Compensació en descans, amb la seva data límit de sis mesos
Hem actualitzat la nostra calculadora d'hores extra amb aquests criteris: increment configurable amb mínim del 40%, plus de nocturnitat del 20% separat i avís en superar els límits legals.
Si el registre el portes en paper o en un full de càlcul, això és exactament el tipus de control que muntem dins dels CRM i ERP a mida que desenvolupem, i que les gestories necessiten per liquidar bé.
Una salvetat honesta
Tot l'anterior està extret del text consolidat de la Llei 31/2018 publicat al Portal Jurídic d'Andorra, contrastant dues versions diferents que coincideixen.
Dit això, cap de les versions consolidades disponibles menciona la Llei 3/2026, la reforma laboral en vigor des d'abril. Els articles 57, 58 i 75 no figuren entre els que es van atribuir a aquesta reforma, però si el teu cas concret depèn d'un euro amunt o avall, contrasta-ho amb la teva assessoria abans de liquidar. Ho tractem a l'article sobre què canvia amb la Llei 3/2026.
Si liquides hores extra de diverses empreses cada mes aplicant percentatges que algú va apuntar fa anys, el risc no és equivocar-te una vegada: és equivocar-te tots els mesos a totes. Amb l'increment com a paràmetre per client i el plus de nocturnitat calculat sol, això deixa de dependre de la memòria de ningú. És el que muntem per a gestories. Escriu-nos i ho revisem amb els teus convenis.
